al contingut a la navegació Informació de contacte

El turó de la Pena: Francesc Macià, aigua i secans

Un mirador natural ple d'història mediambiental i social

El turó de la Pena, al nord del municipi, té una forta càrrega patrimonial, tan a nivell natural com històric. Aquest és un exemple clar dels turons àrids de les comarques de Lleida, que han estat modificats pels pagesos amb la construcció de bancals als seus vessants. Elements patrimonials destacats:

Dipòsit d'aigua potable construït per l'enginyer i polític Francesc Macià

  • Al peu sud del turó de la Pena, al costat de la séquia d'aigua derivada del Canal d'Urgell i de l'actual potabilitzadora, hi ha el dipòsit construït per l'enginyer militar Francesc Macià, que esdevindrà el 122è president de la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va ser declarat BCIL (Bé Cultural d'Interès Local).

  • En Francesc Macià, després de deixar l'exèrcit, esdevindrà diputat  per les Borges Blanques (1910-23), líder del moviment independentista i catalanista contrari a la dictadura del general Primo de Rivera, a l'abril del 1931 va proclamar la República des del balcó de la Generalitat, i l'any 1932 va ser escollit primer president de la Generalitat de Catalunya republicana (1931 - 1932).

  • El dipòsit va ser construït utilitzant un disseny innovador de formigó armat, conegut com a Sistema Monier, a finals del segle XIX. La seva ubicació va permetre subministrar l'aigua potable a tot el casc urbà sense necessitat de bombar-la, tal i com mostren uns esquemes topogràfics de l'època. Les seccions d'aquest document topogràfic mostren com l'excel·lent localització del dipòsit permetia aprofitar els desnivells de la vall de la Femosa, com a sifó natural, per aconseguir la pressió necessària per fer arribar l'aigua fins al capdamunt del campanar, a la part més alta del casc urbà.

  • Els més de 100 anys de funcionament d'aquest mostra la perfecció del disseny i l'execució de l'estructura de formigó. El dipòsit va estar en funcionament fins als anys 90 del segle XX, complementat amb un altre construït als anys 70, que ara forma part de la planta potabilitzadora. L'any 2007, va inaugurar-se el nou dipòsit que garanteix el subministrament demandat per l'augment de la població, està situat a la mateixa séquia i a pocs metres del d'en Macià.

El polvorí i el campament militar de la Pena

  • El cim del turó va estar ocupat per un campament militar durant la postguerra de la guerra civil. Aquest  va estar en funcionament durant els anys 40 i 50 del segle XX, fins que va ser traslladat a les instal·lacions del quarter de Gardeny de Lleida i del polvorí de Raïmat.

  • No en queden restes patrimonials, però sí sentimentals, alguns soldats que hi feien el servei militar obligatori es varen casar amb noies del poble. Actualment les úniques restes visibles són el niu de metralladores i trinxera de vigilància, visibles a la punta més occidental del turó.

Jaciment arqueològic, Pena IV

  • A l'extrem oest del cim de la Pena hi ha l'àrea arqueològica, que queda dividida pel límit administratiu entre els municipis de Puigverd de Lleida i Torregrossa. Actualment, les restes no són visibles, encara que el jaciment ha estat estudiat i catalogat, tal i com ho recull l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (premeu aquí)

El turó és un excel·lent mirador de la Plana de Lleida i dels contraforts i valls de les Garrigues, és el complement perfecte al mirador de la Serra, a l'extrem sud del municipi.

diposit pena - copia.png

frances macià diposit.jpg

El dipòsit de Francesc Macià.